Salutació del Batle






Departaments






Ple municipal






Telèfons i adreces






Tràmits i documents






Enllacos d´interès






El Municipi






Història






Les cases de possessions






Els casals de l'època barroca






Llocs d'interès






Desenvolupament Local


AODL
Subvencions
Formació




Agenda 21 Local
Documents A21L
Participació Ciutadana




Energia sostenible
Pla d’Acció








Contacte





Darrers documents





Sol·licitud llicència venda en el mercat ambulant





Declaració jurada compliment article 31 ordenança





Sol·licitud permís d'instal·lació i obres





 veure més



ELS CASALS DE L´ÈPOCA BARROCA

Els casals de Binissalem ens presenten un dels conjunts més notables de façanes tradicionals de Mallorca. Ens ocupam de les corresponents a l’época barroca. L’ evolució d‘aquestes façanes té com punt de partida Can Llorenç, al barri del Pou Bo, on e1 parament és fet de paredat antic aterracat. Destaquen el portal rodó amb dovelles i re branques de pedra viva, les finestres petites i, sobretot, els dos finestrons amb esplandit de la planta baixa que són d‘una tipologia cada dia més poe conservada. El primitivisme d‘aquesta façana remunta a l’inici del segle XVII.

No molt enfora, en el carrer la Concepció, Can Sabater cus mostra una façana un poc més evolucionada on les finestres de la planta superior es decoren a la lliuda amb la típica esmotxadura de l’arc conopial. Sobre aquesta planta s’aixeca el porxo, la preséncia del qual encara no té una repereussió estética en l’aeabament exterior.

A la plaça de la Quartera trobam Can Amengual, un casal que ja presenta les formes pròpies del segle XVIII. La planta baixa apareix desvirtuada per obertures posteriors, però la planta noble conserva els balcons i les finestres d’època. El porxo apareix aquí de forma evident i contribueix amb la seva filera de finestres a peraltar l’alçat de la façana. Un petit detall a observar és l’escut amb les armes d’Amengual. Dins una tipologia semblant es troba Can Tous amb una façana mixta de balcons i de finestres que s’obren de forma alterna. De les finestres del porxo en destaca la que té la mènsula de pedra d’on penjava la corriola per pujar els sacs i emmagatzemar-los.

En els extrems del paseeig del Born s’alcen dues cases del segle XVIII que, en el seu moment, contribuïren a enriquir la tipologia dels casals barroca. En primer lloc esmentarem Ca l’Ardiaca amb una façana molt racional centrada per la presència simètrica del portal i del balcó en perfecta harmonia. A l’ altre costat, davant l’església, s’aixeca la rectoria, a hores d’ara transformada, però que en la seva época va ser un edifici força interessant. Tenia el portal en el carrer veí i cap al Born la façana lateral amb una galeria a la italiana de tres arcs. Aquesta va ser una llotja privilegiada cobre la vida social i festiva de tan singular espai urbá.

Cal General Morante

Aquesta casa va ser l’antiga posada de Bellveure, perquè en el segle XVII els Gelabert, propietaris de la possessió, la compraren als Palou que l’havien feta bastir abans del 1673. Posteriorment, l’edifici fou de distintes famílies fins que en el segle XX va ser de Mateu Morante i Frau (t1934), conegut militar pel qual es manté el topònim actual.

Can Morante, tant per la seva situació com pel seu bon estat és, sens dubte, un dels millors casals de Binissalem. El seu buc s’alça com un bloc compacte de pedra alineat de forma esbiaixada amb el carrer, un dels més importante del poble, conegut històricament amb noms diversos: de la Socorrada, Major o cami de Bellveure. La façana presenta un joc simètric d’obertures format per quatre finestres i el portal rodó rematat per un balcó al mig. Un detall singular, que l’emparenta amb les cases senyorials de Palma, és el porxo amb columnes octogonals i la volada de fusta.

A l’interior destaca l’entrada amb l’arc rebaixat sobre pilastres i un curiós portal al fons, rematat per un frontó triangular amb plints i boles de pedra tot d’un estil manierista popular. Tampoc no podem deslliurar aquí l’interés de l’entrespolat amb dibuixos geomètrics formats per còdols i macs que llambregen polits pel pas del temps.

Abans de seguir carrer amunt, val la pena que contempleu la façana lateral de Can Enric Sureda. Fixau-vos en l’harmonia que tenen les tres finestres obertes en disposició triangular tot remarcant un ritme visual ascendent que troba resposta en la quarta finestra oberta al porxo.

Can Garriga

També coneguda per Can Torró, és un casal singular que destaca per la llargària de la seva façana i pel pati barroc que s’alça tot seguit al pas d’entrada. Aquest edifici, ja el 1728, era la casa més valuosa del poble, reconstruïda sobre propietats anteriors des del segle XVII. Les reformes s’han d’ atribuir als Garriga, una família de notaris, i als seus

successors, els Costurer, dels quals en fou un il·lustre descendent el jesuïta Jaume Costurer i Garriga (1657—1715).

La façana manté el bon portal rodó de pedra viva, un balcó situat de forma asimètrica i una llarga filada de finestres d’ampit motllurat a la planta principal. Pe1 pas d’entrada s’arriba al pati que té pretensions ciutadanes, a l‘igual que el de Can Gelabert de la Portella. El conjunt, que només va restar principiat en el segle XVIII, destaca pels dos arcs carpanells que arrenquen sobre columnes de factura barroca. Ben a prop s’ hi troba el gran coll de font amb les ferramentes d’on penja la corriola. Malgrat trobar-nos en un espai arquitectònic inacabat, hem de dir que aquest lloc té un encís particular, perquè posseeix una romàntica perspectiva cap al jardí-hort on s’alça una típica pèrgola amb columnes i pedrissos.

Can Marc

Es tracta d’un altre bon exemple de casal de l‘època barroca que destaca per la façana de la primeria del segle XVIII, però reformada vers el 1770, amb tres balcons decorats amb ferros artístics d’estil Lluís XV. Això explica l’asimetria que s’observa entre el portal rodó i el balcó central.

Casa principal de la família Salom de la Torre, l’edifici es conserva de forma esplèndida i manté tots els elements propis de com era una casa de la mà major binissalemera. Destaquen el celler, els dos cups, els estables, el corral i l’hort del darrere, a part dels interiors.

Una de les millors parts de Can Marc és la planta baixa apareix l’entrada amb dos arcs que remarquen les tres crugies existents. A la del fons s’alça la caixa d’escala que dóna accés a la planta superior. Des de l’entrada hi ha un portal directe al celler i també es passa als estudis, al menjador i a la cuina. La presència d’alguns mobles típics ajuda a revifar l’ambient tradicional de la casa mallorquina. Per últim, volem remarcar l’existència de nombrosos casals situats al centre històric de Binissalem que s’adapten, en més o manco variants, a les tipologies comentades. Alguns d’ells resten un poc apartats com, per exemple, els que hi ha a Robines: Can Moià, Can Julianoi, CanGarrover, etc. Un bon complement de les cases són les dependències annexes on sobren belles portasses per als carros, i les tàpies que tanquen corrals i horts.

Coordenades UTM 31N(486561, 4393192). @2014 Ajuntament de Binissalem. Reservats tots els drets.
Avís Legal / Protecció de dades