Salutació del Batle






Departaments






Ple municipal






Telèfons i adreces






Tràmits i documents






Enllacos d´interès






El Municipi






Història






Les cases de possessions






Els casals de l'època barroca






Llocs d'interès






Desenvolupament Local


AODL
Subvencions
Formació




Agenda 21 Local
Documents A21L
Participació Ciutadana




Energia sostenible
Pla d’Acció








Contacte





Darrers documents





Sol·licitud llicència venda en el mercat ambulant





Declaració jurada compliment article 31 ordenança





Sol·licitud permís d'instal·lació i obres





 veure més



LES CASES DE POSSESSIÓ

 

Apunts sobre el territori: les cavalleries.

Des del segle XIII, les terres de Binissalem varen quedar sota el domini de diverses cavalleries. Eren territoris feudals suhjectes a drets dominicals i a jurisdiccio civil, i criminal, en el cas de les anomenades cavalleries majors, pròpies de l’alta noblesa. Les primeres cavalleries foren concedides després de la Conquesta (1229) als magnats i als seus porcioners, posteriorment, aquests vengueren les seves terres en emfiteusi..

A Binissalem la que comptà amb més territori va ser Morneta que anava des del mateix poble fins al terme de Lloseta. Fou dels Torrella des del 1282 fins al segle XVIII i desprès dels seus successors. Li seguia en importància territorial la de les Dones de Jonqueres que s’estenia cap a Robines i Biniagual. El seu origen es troba en la donació de la vescomtessa de Bearn, viuda de Guillem de Montcada, e1 1260, a les monges de Santa Maria de Jonqueres que havien fundat un convent (1214) a Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell). La de na Bauçana havia estat de Guillem de Montgrí, sagrista de la Seu de Girona, qui la va vendre a la familia Bauçà i d’aquesta, el 1336, passa al Capítol de la Seu, propietari fins a l’abolició de les cavalleries en el segle XIX. Feia partió amb les dues anteriors i arribava fins a Sencelles. Per últim hi havia una cavalleria menor dita d’ en Bestard, o de “La Torre”, de territori dispers que es repartia per Binissalem, Alaró, Consell i Santa Maria del Camí. També d’origen molt antic, va ser de la família homònima fins al segle XVI i després de diferents propietaris.

Morneta

EL dos casals de possessió que ara descriurem pertanyen a una tipologia monumental del segle XVII que va trobar en la riquesa de le pedreres de la zona una àrea geogràfica ideal per a la seva construcció

Aquests casals són particularment bells per les seves façanes que se cenyeixen a les pautes més pures del tradicionalisme illenc: paraments de gran alçat o longitud amb carreus de pedra vista, portals rodons i d’ arc pla, balcons i finestres de distintes tipologies, etc. Citem-ne algnns exemples: son Torrella de Santa Maria del Camí, Solleric i can Xalet d’Almadrà d’Alaró, Bellveure i Morneta de Binissalem. No podem deslliurar del conjunt s’Estorell Vell, una antiga possessió binissalemera, avui en el terme de Lloseta.

El casal de Morneta -antic cap de la cavalleria- té dos bucs que formen la llarga façana principal. El de la dreta correspon a una zona de serveis, per la qual cosa el mur és ben massís i tan sols presenta els finestrons de les dependències, entre les quals hi trobam un gran estable amb columnes i voltes d’aresta. El portal d’arc rodo té les dovelles bicolors i dóna al pas d’entrada amb arcs que s’ obren cap a la clastra. A la planta noble destaca la filera de balcons que accentua alguns efectes de asimetria en les obertures de la façana. Tot això comporta un resultat feliç perquè ajuda a descarregar l’aparença monòtona del parament. Gràcies a la gran esplanada que hi ha al davant, des del camí del Raiguer podem gandir de tan imponent mostra d’arquitectura. Aquesta possessió, que fou la més gran de Binissalem, va ser establerta entre el 1913 le1 1950.

Bellveure

Aquest casal, construït a peu de muntanya dins un paisatge d’olivars, fa honor al seu topònim (bell veure). El conjunt destaca pel seu alçat i espais ben articulats: la clastra, la miranda i, al seu peu, l´hort d´esbarjo. La Clastra és la més monumental del terme, presidida al fons per una façana on hi ha una finestra d’arc conopial (s. XV). Aquí no podem deixar d’admirar el rost escalonat de l’empedregat i la curiosa canaleta d’aigües pluvials que el travessa de biaix.

La façana construïda per la família Gelabert, que havia comprat la possessió als successors dels Descós el 1634, és tota de carreus de pedra i s’estén tot al llarg de la miranda. El portal rodó es troba centrat amb un balcó de peanya molt estreta. El portal de la capella sorprèn per la seva fidelitat a la tradicio medieval.

És d’arc apuntat i te incís l’anagrama de JHS amh la data del 1640. A l’interior es conserva el mobiliari d’època i, sobre l’altar, un quadre de la Puríssima que es pot atribuir al pintor Miquel Bestard (Palma 1592-1633). Quan era propietat del marquès de la Bastida, s’arranjà l’hort de davant la casa, als voltants del 1816.

Sa Torre: can Morante i can Cabrit.

L’origen deIs casals actuals, situats en el camí del Raiguer, es troba en Son Manet de la Torre que ja fon dividida en el segle XV. Can Morante té un buc peraltat qne es corona amb el ràfec de teules pintades més espectacular de Mallorca. Segons J. Busquests i J. Mascaró Passarius: “presenten la particularitat singular de tenir pintats de vermell almangre els motius més heterogenis, així com diverses inscrpcions en caràcters aràbics, gòtics i llatins”. Certament, el reperto és molt variat: lloances a Al·lah, noms d´antics propietaris (Pere Morante), caps d´home amb diferents capells, decoracions vegetals i geomètriques, bestiari (aus, dragons, un bou, etc.), una calavera, una forca amb un penjat, creus diverses, el estels, l’escut de Mallorca, etc., i, a la fi, dues teules datades: una el 1541 1 l’altra el 1668. Tot això ens indica que aquest buc ha sofert distintes intervencions i, per exemple, la façana actual presenta dos elements molt típics del segle XVII: el portal allindanat i la finestra amb balustrada. Tanmateix és clar que el voladís ha estat refet i conserva teules de distinta època, per la qual cosa ens trobam davant un tresor de la nostra etnografia no exempt de certs detalls enigmàtics. Per exemple, hom pot pensar que les frases aràbigues foren pintades per algun esclau sarraí.

Can Cabrit té un portal rodó amb rebranques fetes de pedra viva a l’igual que el cavalcador i el pedrís que hi ha als costats. A la clastra crida l’atenció l’arc rebaixat del pas d’entrada amb dovelles de pcdra de diferent color i l’escala que puja a la casa dels senyors.

Altres possessions

En altres casals podrem observar detalls interessants. Sa Torre can Marc conserva diferents voltes d’aresta a la planta baixa de la casa i, gairebé com un vestigi arqueològic, un portal medieval a la part posterior. Ca na Marca té una façana tradicional molt semblant a les que hi ha al poble. Can Macià i can Pere-Autoni són dos edificis que han sofert intervencions en els segles XIX i XX i procedeixen de la divisió de Son Gorra. En el primer, sobre el portal forà hi ha un escut barroc amb les armes de Bauçà (s. XVIII). Totes les possessious que fins ara heu esmentat es trobeu a la zona nord del terme i tengueren unagran producció olivarera en temps passats. Per això hi ha tafones, en distint grau de conservació, on s´hi veueu els elements característics: els graners, el trull, la biga, la botiga de l’oli, etc.

A la part del sud del municipi hi ha casals de cert interés: Son Puig, que conserva una entrada tradicional i sa Cabana d’en Ferrer amb un cas de façana atípica perquè s’ubica en el costat del capcer de l’edifici. La presèneia de cups en els exteriors ens indica que ja ens trobam a les terres per on s’estén la vinya. En el cami de Muro, el llogaret de Biniagual, ens mostra les cases de pagès al recer dels casals de possessió i una esglesieta que guarda petits retaules barrocs.

 

Coordenades UTM 31N(486561, 4393192). @2014 Ajuntament de Binissalem. Reservats tots els drets.
Avís Legal / Protecció de dades